Creo por locura?

El artículo “Creatividad y psicosis comparten las mismas raíces genéticas” fue escrito por Nuño Domínguez y publicado en el periódico El País el día 8 de Junio de 2015.

http://elpais.com/elpais/2015/06/08/ciencia/1433775678_454166.html

Sobre una muestra de más de 150.000 personas mayoritariamente islandesas, elegidas a propósito por su homogeneidad genética, se ha realizado un estudio para determinar correlaciones entre las mutaciones genéticas que causan trastornos de esquizofrenia y bipolaridad y la creatividad. Los resultados indican que, las personas con profesión en áreas de la creativas, tienen un 25% más de probabilidades de tener un gen de riesgo. Esto podría empezar a explicar porqué los grandes genios de la historia como Miguel Ángel, Beethoven o Van Gogh padecían trastornos psiquiátricos. Tanto la gente creativa como la gente “loca” tiene una manera diferente de pensar. Es necesario destacar también que estas enfermedades tan solo se manifiestan en una persona cuando se tienen diferentes variaciones genéticas que interaccionan entre ellas y que el tener una sola variación entre miles de genes acaba no significando demasiado. “En otras palabras, aún queda mucho trabajo científico que hacer”.

Me parece un tema fascinante. Es verdad que la gente creativa tiene una manera diferente de pensar, es algo que yo siempre he envidiado no considerándome muy creativa personalmente pero siempre anhelándolo. He de decir por experiencia personal que se puede ejercitar, trabajando y aprendiendo a dejarte llevar pero también es innegable que siempre hay una parte de talento natural. Hay gente a quien ves y puedes afirmar sin dudar que han nacido especiales, únicos, para crear, innovar y hacer. Que esta diferencia respecto a las personas sin dotes innatos, con muchas otras incontables cualidades que no incluyen la creatividad, sea un punto de locura, como dice el artículo, no es sorprendente. Es algo que yo creo todos hemos relacionado en nuestra mente de una manera u otra. Llevo muchos años rodeándome de artistas, actores, bailarines y cantantes y, aunque te dejan impresionado sobre un escenario lo hacen más cuando bajan de él y ves cómo son, qué los motivas y en efecto lo locos que están!

Dejando esto de lado creo que el artículo no da una visión clara o estructurada del estudio. Incluye muchas opiniones contradictorias, necesarias para tener un entendimiento general del tema pero unidas de una manera que considero muy pobre y que consiguen que tras leer el artículo te quedes igual, sin ninguna idea real. También me ha sorprendido que en el subtítulo del artículo incluyan la frase: “Un empresario dona 482 millones para acabar con medio siglo sin nuevas drogas psiquiátricas” y luego sea completamente ignorado en la totalidad del artículo.

En conclusión, me interesa el tema y me ha gustado leer y aprender sobre él pero el artículo deja bastante que desear.

Ana Pascual
1r Batxillerat A

Descobrim el món dels aliments!

El Museu Blau de Barcelona ofereix a totes aquelles persones que vulguin una exposició anomenada "Nutrició,impuls vital" des del 3 de juny de 2015 al 29 de maig de 2016 a la sala d'exposicions temporals del Museu Blau. Anar a veure aquesta exposició té un cost de 5euros però si decideixes visitar l'exposició "Planeta Vida" també, el preu puja a 9 euros. Aquesta ha estat disenyada per la Fundació Iberoamericana de Nutrició (FINUT) i el parc de las ciències de Granada.

 L'exposició és un gran projecte que dóna a conèixer els conceptes fonamentals respcte l'alimentació i la nutrició, així com d'hàbits saludables, que qualsevol persona ha de portar a la pràctica per tenir una salut i una qualitat de vida millors. Ens fa reflexionar i adonar-nos de que l'alimentació és una qüestió d'equilibri entres els hàbits de vida saludables i un medi ambient sostenible. Qui la visiti trobarà la recreació d'un mercat amb deu parades que contenen els grups bàsics d'aliments amb la finalitat d'aprofundir en conceptes com alimentació i nutrició. Mitjançant recursos interactius, models 3D, escenografies i audiovisuals podrem conèixer les propietats nutricionals dels aliments, la seva història així com l'evolució en les diferents cultures i civilitzacions. Però no només aprendrem coses relacionades amb la nutrició, l'exposició ens proposa l'aprenentatge de moltes altres coses com quin és el temps òptim per una migdiada, quin gast de calories fem quan caminem, nadem o correm, les ventatges de l'estil de vida mediterrani o els quilos de residus que una persona genera a l'any, entre moltes altres coses interessants. Finalment el Museu Blau posa al nostres abast altres activitats interactives com observar a través d'una aplicació si els nostres hàbits alimentaris són saludables i l'elaboració d'un menú de tres plats amb aliments que es consumeixen en 11 països diferents.

Personalment, trobo que és una exposició molt atractiva i recomano a tothom que hi vagi ja que penso no som conscients del que mengem ni de que provoca en el nostre cos i per aquest motiu un mica més de coneixement sobre aquest tema, alhora que ens ho passem bé amb les diferents activitats que el Museu ha preparat sempre va bé.

Sebastián Jiménez 1rBatx B

Els aliments modificats genèticament no maten, salven vides

Tot seguit us parlaré de la conferència que he vist de la doctora Pamela Roland titulada “The case for engineering our food” publicada al canal de youtube “Ted Talks” el dia 4 de maig de 2015.              

Imatge de de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=wZ2TF8-PGQ4

La xerrada la duu a terme una experta en la genètica de les plantes (biotecnòloga) que el que pretén és trencar amb el fals mite que la modificació genètica és una cosa dolenta, insana. Ella defensa que com tant altres grangers que busquen el producte més ecològic possible, té l’objectiu d’alimentar la població sense que es destrueixi el medi ambient. Per començar, ens diu que quasi tot el que mengem està modificat genèticament: des del blat de moro de les crispetes, al plàtan i dels tomàquets fins a la papaia. Aquest últim cas per exemple, la doctora explica que si no hagués tractada genèticament, segurament la papaia hauria desaparegut o almenys no l’hauríem pogut menjar, ja que altres organismes com insectes l’haurien fet malbé. Un dels temes que tracta més importants, és que gràcies a petites modificacions genètiques de vegetals com l’arròs, aquests són més resistents i per tant se’n disposen més sovint. Els grangers no pateixen pèrdues econòmiques, i el més important: es poden alimentar més boques. Per últim, també defensa que la biotecnologia compleix amb la mateixa funció que els pesticides però amb més avantatges: no causa malalties.

Al principi no pensava que pogués ser tant interessant, però la veritat és que m’ha agradat molt. Tots coneixem l’exitós format de les “Ted talks”. En aquest cas, la doctora ha utilitzat exemples molt propers a nosaltres (aliments que mengem dia a dia com els plàtans) i ha trencat completament amb allò que sentim a dir que els transgènics no són bons per la salut. El llenguatge era molt proper i entenedor (amb el meu nivell d’anglès ho entenia perfectament). Alternava imatges i vídeos que mostraven exemples clars dels grans beneficis que han aportat les modificacions genètiques: era tot molt amè. A més, penso que ha anat més enllà de la qüestió, ja que el seu discurs ha estat una forta crítica a totes aquelles persones i entitats que menteixen sobre el tema només per interessos: preocupant-se per les seves butxaques mentre moren nens per malnutrició. JA hem comentat que el que deia ho justificava en imatges, el cas és que també ha recorregut a grans entitats científiques reconegudes mundialment que declaraven que els transgènics no produeixen un dany per la salut. Enmig de dubtes sobre les carreres que m’agradaria estudiar, després de veure aquest vídeo no descarto pas Biotecnologia: es pot avançar molt i ajudar molt, tant al medi ambient com a persones que ho necessiten.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4

Disseny per viure

Sovint pensem que el disseny es una cosa frívola i poc útil. En  la passada exposició del museu del Disseny de Barcelona, Disseny per viure, es demostra el contrari. Veiem com  l’art va més enllà de l’estètica tot per convertir-se en un instrument útil i sobretot encaminat a resoldre  greus problemes vitals, concretament quan aquest disseny s’avoca a comunitats especialment desfavorides.
 
M’agradaria destacar dos projectes que em van semblar molt interessants i a la vegada molt eficaços. Un encaminat a resoldre el subministrament d’aigua i l’altre, destinat a lluitar contra les restes de mines. 

El primer que rep el nom de PlayPump, com es pot observar a la fotografia, és una nòria o joc infantil que al mateix temps que els nens gaudeixen jugant plegats fent-la rodar s’aprofita aquest moviment per extreure l’aigua subterrània. Funciona com una roda giratòria que està connectada a un pou. Avui en dia ja s’han instal·lat més de 950 a Sud-Àfrica.





El segon, anomenat Mine Kafon, és un projecte dissenyat per desactivar les mines antipersones que han quedat en els camp de batalla. Aquest dispositiu es mou a través dels camps mitjançant el vent. És com una pilota força gran amb moltes potes amb les quals es va trepitjant el terreny fent explotar les mines. En el nucli d’aquest aparell trobem un dispositiu GPS per tal d’anar marcant les coordenades per les quals ha anat passant. Una altra alternativa mostrada també per lluitar contra les mines fou una varietat de creixen modificat genèticament per ser sembrades en els camps infectats i que en contacte amb els metalls muden de color assenyalant per tant, on hi ha les mines.

Elisenda Canal
1 Batxillerat D

Els bacteris i el càncer

El passat dia 7 de maig, una organització amb el lema "Ideas worth spreading" (idees que mereixen ser explicades) creada per a difondre idees anomenada "TED" va publicar un vídeo gravat el passat març en el qual en Tal Danino, un biòleg sintètic, parla sobre què es pot fer amb els bacteris en un càncer.

El biòleg comença la conferència introduint el concepte de percepció de quòrum (també dit autoinducció). La percepció de quòrum és un sistema d'estímuls i respostes correlacionat amb la densitat de població. Dit això, els bacteris el fan servir per a coordinar l'expressió dels gens en relació a la densitat de població local de bacteris. 

El que ens explica el senyor Danino és que en un futur es podria crear bacteris probiòtics comestibles dins l'organisme per a detectar càncers, com el de fetge, que són difícils de detectar. Però la cosa no acaba aquí ja que també es planteja com canviarà el tractament del càncer gràcies als bacteris. 

Crec que és un vídeo molt curt (4:11 minuts), però a la vegada molt interessant ja que parla d'una possible solució a un problema actual com és el càncer. Tot i que potser hi ha conceptes que són difícils d'entendre (i més en anglès), l'interès de l'explicació crec que ho contraresta molt sobradament. El recomano molt, facis o no facis Biologia. 

Carles Parra 

1r Batx A

Ja tenim uns possibles nous cuiners!

El passat dimecres 3 de juny, la revista “Muy interesante” va publicar un article titulat “Los chimpancés también concinan” on reforçava la similitud que tenim els humans amb els simis, dient que fins i tot ells podrien arribar a cuinar, gràcies a un estudi realitzat en la universitat de Yale (EEUU).

Com molts de nosaltres sabem, els humans compartim més del 97% del nostre DNA amb els ximpanzés, i per aquest motiu, uns investigadors han volgut fer un experiment en la Repúlica del Congo per comprovar si aquests primats tenien la capacitat cognitiva per cuinar com els humans. Així, van demostrar que els ximpanzés preferien una batata, planta que té uns tubercles comestibles, cuinada que una crua, evidenciant que no els hi importava esperar un temps fins que l’aliment estigués cuinat per tal de menjar-se’l més saborosament.

A la vegada d’aquesta preferència pels aliments cuinats, els investigadors van descobrir que els primats també entenien la transformació dels aliments crus a cuits. Per fer-ho, van posar davant seu dos dispositius; un per cuinar i coure els aliments i l’altre de control, per deixar el menjar cru. Al deixar que els primats triessin el que preferien, tots d’ells es van decantar pel dispositiu que cuinava l’aliment.

Al cap d’un any de dur-se la primera fase de l’experiment, els investigadors van tornar al santuari on es trobaven els ximpanzés entregant-los aliments crus, trossos de fusta i un dispositiu per a cuinar (a 5 metres de distància). El resultat va ser al·lucinant ja que els primats van introduir els aliments en el dispositiu de cocció i van esperar uns minuts a que es coaccionés com ells volien. No només va sorprendre aquest fet als investigadors, sinó que també ells es van guardar aliments crus per en un futur cuinar-los

Com a conclusió d’aquest estudi m’agradaria citar les paraules de Felix Warneken, el coautor ”del estudi “Si nuestro pariente evolutivo más cercano posee estas habilidades, sugiere que una vez que los primeros seres humanos fueron capaces de utilizar y controlar el fuego también podrían utilizarlo para cocinar”

Daniel Goday

1r Batxillerat B

Trobar en una mostra de sang tot el teu historial víric

Aquest és un article titulat "Tu biografia vírica, en una gota de sangre" publicat a “La Vanguardia” per Josep Corbella el dijous 4 del mes de juny de 2015.

Virus del sida: http://lacienciaysusdemonios.com/2010/10/27/entrevista-comentada-a-un-vih-seropotivo-portador-del-virus-del-sida/

Recentment, la prestigiosa universitat de Harvard, ha descobert una nova tècnica científica que ha suposat un gran avanç en aquest àmbit. S’anomena “Virscan” i consisteix en l’anàlisi d’una mostra de sang d’una persona. Els resultats que s’obtinguin coincidiran amb tots els virus (el marge d’error és molt baix) que l’objecte d’estudi haurà contret al llarg de tota la seva vida.  A part de que satisfà la curiositat del qui demana la prova, aquesta eina d’investigació desemmascara més interaccions que anteriorment no es coneixen entre els anticossos del sistema immunitari i les proteïnes víriques que s’havien descrit al llarg de tota la història de la ciència. De cara el futur, permetrà descobrir si malalties immunes com la diabetis tipus I o l’asma tenen relació amb infeccions víriques. Anteriorment, s’havia de realitzar un test anomenat “Elisa” diferent per virus que es volia trobar: ara podem trobar-ne 206 amb només un anàlisi. A més, el preu és bastant assequible: 22 euros.

Pel que fa a l’article en si, crec que és un bon exemple de notícia científica, ja que explica temes científics sense paraules complexes: utilitza un llenguatge molt entenedor. El fet que vagi dirigit a qualsevol lector, obliga al periodista a no entrar gaire en detall i per tant, aquella persona que estigui interessada pel tema desitjarà tenir més informació. Almenys això és el que m’ha passat a mi. Malgrat tot, defenso que és un article entenedor i gens avorrit de llegir. Sens dubte, és important ressaltar les bones notícies, que donen esperança i que animen a continuar fent grans descobriments.

 

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4