Segon transplantament de cara realitzat per l'hospital Vall d'Hebron

El diari “El Mundo” entre d’altres va publicar aquesta notícia el 30 de Març de 2015 el mateix dia que es va fer oficial la notícia. L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona realitzava amb èxit el seu segon transplantament de cara després d’haver realitzat el primer del món l’any 2010. De nou aquest hospital és el primer en realitzar un transplantament d’aquesta dificultat a un pacient que estava condemnat a morir si no era intervingut. 

Al món s’han realitzat un total de 35 intervencions d’aquest tipus i aquesta última era la quarta que es realitzava. Era una intervenció d’alta complexitat on va ser intervingut un home de 45 anys per un equip interdisciplinari format per un total de 45 professionals. La intervenció va durar un total de 27 hores. El pacient patia una greu deformació deguda a una malformació massiva arteriovenosa que l’afectava des de feia 20 anys i li provocava problemes de visió i parla. Després d’haver patit diverses intervencions a hospitals internacionals i nacionals se l’havia considerat inoperable, fins que aquest any l’hospital Barceloní realitzava amb èxit el trasplantament dels dos terços inferior de la cara, el coll, la boca, la llengua i la faringe. “El pacient estava condemnat a morir després de ser considerat inoperable” deia el cap de cirurgia plàstica de l’hospital, el doctor Joan Pere Barret. El pacient intervingut que ha decidit que es mantingui el seu anonimat i considera que l’equip ha fet un gran treball i es troba molt a gust actualment ja que els problemes que tenia abans han desaparegut, tot i així, li queda un llarg procés de rehabilitació per poder tragar i expressar-se correctament.

Totes les notícies d’aquest tipus són gratificants de sentir, ha estat una gran tasca elaborada per l’equip d’aquest hospital i també s’ha de tenir en compte el gran paper que ha tingut el donant en tot aquest procés, una persona que abans de morir ha fet una acció realment generosa i que l’honra. Destacar sobretot el grau de dificultat de la intervenció que segons el doctor Barret hi havia un alt risc de mort degut a al comportament d’un tumor extremadament agressiu que havia conquerit  bona part de les artèries de la cara i del coll. Finalment cal destacar el gran paper dut a terme pel personal encarregat de la rehabilitació del pacient, és a dir, totes les infermeres, auxiliars d’infermeres de la unitat de cremats, el servei de rehabilitació, fisioteràpia, psiquiatria i el servei social del centre. És una gran notícia pel món de la medicina i demostra que hi ha intervencions que són possibles tot i aparentar una gran dificultat.

Sebastián Jiménez 1r Batx B

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

"Relationship of Algae to Water Pollution and Waste Water Treatment" 

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

El 2013 es publicava aquest article en el que s'exposava el rol de les algues com a bioindicadors naturals de l'estat d'un cos d'aigua (referint-se al grau de contaminació: metalls pesants, pesticides, matèria orgànica...) i també es proposava el seu ús com a mètode per al tractament d'aquestes aigues contaminades. Cal esmental que en els últims 50 anys la recerca en el camp del tractament de les aigues residuals i dels biomes contaminats per aquestes s'ha intensificat exponencialment i s'ha arribat a la creació de grans infraestructures que permeten una purificació del 98% de l'aigua i que SÓN autosuficients (MWRA, HTL/CHG (Hydrothermal Liquefaction/Catalytic Hydrothermal Gasification)...) ja que en el cas de el HTL/CHG es produeix energia útil a partir de la fermentació i també se n'extreu compost inorgànic per a les plantes, en aquest cas específic, al treballar-se amb aigua a molta pressió, s'estalvia molta energia en el procés de bombejar l'aigua.

L'article comença introduïnt-nos amb el rol que juguen les algues com a bio-indicadors ja que depenent de les concentracions de diversos components nocius per al medi es desenvolupen comunitats de diferents espècies. Seguidament ja s'entra en el paper específic de les diferents algues en el procés de descontaminació d'un medi, ja que aquestes poden captar i emmagatzemar diversos d'aquests components reduïnt-ne la concentració al medi i permetent el desenvolupament d'altres organismes. (A les depuradores (més modernes) s'usen processos mitjançant els quals es descomposa la matèria orgànica amb l'ús de bacteris (descomponedors) i també es duu a terme un tractament paral·lel en el qual es tracten altres compostos dissolts en aquesta aigua). Després d'una explicació bastant concreta delimitant espècies per als diferents processos (químics, físics...) fa una conclusió general en la que es veu clarament viable l'ús de les algues en el tractament d'aigues contaminades tot i que en els casos de sobreexplotació de terres a prop d'aquestes masses d'aigua amb l'ús de fertilitzants les algues poden ser el problema ja que es desnvolupen descontroladament fins al colapse del medi (en aquests casos no s'hi pot fer res ja que l'ús de alguicides seria contraproduent i malmetria encara més el medi).

Considero que aquest és un article relativament complex i cal un cert coneixement sobre el tema per poder entendre'l correctament i fer-ne una interpretació extrapol·lable a condicions normals de la nostra vida. Personalment no el trobo un article interessant ja que és purament informatiu, però el fet que s'avanci en el camp de l'investigació en solucionar el gran problema que suposa la contaminació de l'aigua degut a agents externs (acció de l'home) és d'una rellevança imprtant. Sempre és una bona noticia que s'avanci en aquest sentit.

Albert Vall 

1r BATX. B

Som del tot humans?

El diari ABC va publicar el dia 27 de Març de 2015 una entrada on podem visualitzar un video que ens parla d'un nou descobriment en el camp de la genètica humana. Aquest recent estudi indica que l'ésser humà conté 145 gens "externs" és a dir, procedents d'altres criatures, una evidència que suggereix que no som 100% éssers humans. Aquesta mateixa entrada dona la opció de visitar un  article publicat el 16 de març de 2015 on es desenvolupa també el mateix tema.

El video comença amb una afirmació realment impactant, on el científic que ens explica el descobriment ens diu que si parlem amb propietat cap de nosaltres és completament humà, al menys a nivell genètic. Una part del nostre material genètic no procedeix per herència dels nostres avantpassats sino que pot procedir d'altres espècies sobretot de virus, microrganismes i en alguns casos de plantes. Aquest descobriment trenca l'esquema que es tenia fins ara de l'arbre evolutiu, molt ben definit segons els investigadors, ara passaria a ser una mica més caòtic. Així doncs, científics de la universitat de Cambridge han descobert un total de 145 gens que tenen una procedència no humana, a aquesta conclusió van arribar després d'una tasca realment laboriosa que consitia en seqüenciar el genoma de 40 organismes (elefants, zebres, humans, mosques de la fruita etc) seguidament hi havia un procés de classificació que consistia en trobar determinats gens que tenien moltes similituds amb altres gens procedents d'altres organismes que no tenien res a veure amb l'animal estudiat. Un cop s'havien trobat aquests gens s'estudiaven més a fons i finalment els investigadors van obtenir un paquet composat de centenars de gens presents ens tots aquests animals estudiats, en el cas de l'home un total de 145. Ara la pregunta que es plantejen els científics especialitzats en genètica és: Com han acabat aquests gens d'organismes simples en els animals més complexos com l'ésser humà, el gos o el gat? I en quin moment de l'evolució s'ha produit això? Fins ara es sabia que els microrgansimes com les bacteries tenen un sistema de transferencia de l'ADN anomenat Trnasferèncai Horitzontal, és adir, un organisme li pot transferir un paquet d'ADN a un altre especialitzat en una funció determinada per exemple per fer-se resistent als antibiòtics. Aquest fet era conegut, el que es desconeix és si entre animals més complexos existeix aquest tipus de Transferència Hortizontal, i aquesta idea ha generat un gran debat a la comunitat cinetífica ja que determinades persones creuen que això és impossible. Ara però, sabem que aquest material genètic està assimilat pel nostre organisme i compleix moltes funcions biològiques i bioquímiques.

Aquest video és realment interessant i no té una duració massa llarga (5 min) així que és molt fàcil de mirar. No té un nivell de complexitat massa elevat i qualsevol persona amb uns mínims coneixements en el camp de la biologia, concretament el de la genètica pot entendre'l i fer-se una idea del tema principal del descobriment. Personalment trobo que és un descobriment molt interessant i necessari per poder esbrinar el secret de la vida, és un primer pas per arribar a entendre la complexitat de la genètica i el fet de hagi originat un debat és un punt positiu ja que les incògnites mouen la ciència i ara certes qüestions sobre la evolució que es consideraven tancades han de tornar a ser reconsiderades i estudiades de nou.

Es pot obtenir més informació a la revista Genome Biology, on es va publicar per primer cop la notícia.

Sebastián Jiménez 1r Batx B

Detectades les ones del primer instant de l'univers

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/17/actualidad/1395070473_494711.html

Un telescopi nord-americà situat al pol Sud ha aconseguit captar les ones que va emetre el Big Bang durant els primers moments, recolzant així la teoria que millor explica els primers moments del cosmos. El Big Bang va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-pausadament, fins ara, 13.800 milions d'anys després. 

Aquesta notícia ha suposat un gran avenç per a molt cosmòlegs de tot el món que, per molt convençuts que estiguessin de que El Big Bang havia de ser l'explicació correcta del que va passar gairebé al principi, estaven a l'espera de la prova, imprescindible en ciència, que la naturalesa efectivament funciona com ells havien dit. 

és una nova prova que demostra la teoria del Big Bang i es basava en captar el moviement de les ones i radiacions que viatgen a la velocitat de la llum per l'espai fruit d'aquella primera explosió que va crear l'Univers. La teoria del Big Bang arrenca la seva història de l'univers una mica després del principi, un moment a partir del qual la formació dels elements lleugers com l'hidrogen o la radiació de fons romanent en el cel estaven en funcionament. És l'època en què es van formar els primers àtoms. Tot i així la teoria del Big Bang també inclou alguns fets sense demostració i deixa algunes preguntes sense resposta: ¿per què l'univers és tan homogeni, tan igual es miri a on es miri? i per què té la densitat justa?El problema de la densitat exacta o de per què té una geometria plana (o gairebé) és enigmàtic, perquè si al principi hi hagués hagut una mica més de matèria, hauria col·lapsat gairebé immediatament i si hi hagués hagut una mica menys, l'expansió resultant hauria impedit la formació de galàxies i estrelles ...

Trobo fascinant que 14 mil milions d'anys després de la creació de l'univers siguem capaços de crear teories lícites i inclús demostrar-les. Avenços científics com aquest són els que marquen un abans i un després en el nostre coneixement de la creació i la nostra existència. Encara queda molt camí a recórrer per esbrinar els misteris de l'univers, però si continuem així el camí potser serà més curt del que pensem.

Francesc Martínez BTX 1 D

Els nous tractaments d'Hepatitis C seran gratuits

Catalunya fou la primera en pagar alguns i repetirà per a tots

El passat 2 de febrer de 2015, el diari La Vanguardia en edició impresa va publicar un article en l'apartat de Tendències sobre una nova mesura de la Generalitat per seguir oferint una sanitat pública i de qualitat com fins ara. L'article es titula així: Catalunya pagará el nuevo tratamiento para hepatitis C si lo prescribe el médico.


Servei Català de la Salut

El govern de la Generalitat, mitjançant el Servei Català de la Salut, oferirà el nou tractament per combatre la hepatitis C de franc sempre i quan el metge hi realitzi una prescripció mèdica seguint un protocol. L'Estat Espanyol, a diferència de Catalunya, només ofereix el finançament als pacients amb casos més greus.
El protocol, que ha estat redactat per la Comissió Farmacoterapèutica de la Medicació Hospitalaria de Dispensació Ambulatòria, ens indica que el tractament serà realitzat amb sofosbuvir i simeprevir generant un major benefici pels pacients.
El Govern que va habilitar la seva distribució l'abril del 14 (7 mesos abans que l'Estat espanyol) ha finançat ja a 219 pacients i en té previst uns 415 més en espera, ja que el cost unitari del tractament suposen entre 44.000€ i 82.000€.

Els beneficis d'aquest tractament per a Catalunya seran molts i no es faran esperar per aparèixer segons Europa Press.


Jordi Ruestes
1r BAT D

LA FORÇA DE LA NATURA

L’article anomenat “Descubren que un gigantescotsunami arrasó Cancún hace 1500 años” va ser publicat al diari digital ABC el 6 de març de 2015.

En aquest s’escriu sobre un gran tsunami format per dos o inclús tres onades que va colpejar la península del Yucatán, situada a Mèxic, fa aproximadament uns 1500 anys.

                 

L’estudi sobre aquest enorme tsunami l’han portat a càrrec el Centre Ecològic Akumal (CEA) de Mèxic i a la Universitat de Colorado a Boulder. Gràcies a aquest estudi (aquest va començar a partir de la detecció de la presència d’organismes subaquàtics en pedres de 15 metres d’altura) es va poder determinar la força amb la que les onades van impactar a la península, l’altura i el nombre d’ones, a més de l’època en la que va ocórrer. Així doncs, els investigadors han pogut determinar que van ser dos o tres onades de 4,5 metres (aprox.) d’alçada cadascuna. Alhora, els investigadors han calculat que el tsunami va ser de gran expansió, ja que s’han trobat els mateixos organismes subaquàtics escampats en uns 125 km de la costa de Yucatán. Per altra banda, s’ha pogut concretar que el tsunami va ser fa uns 1500 anys ja que hi ha inscripcions maies sobre les roques (i els organismes), realitzades entre els anys 900 i 1200 (aprox.). L’única cosa que no s’ha pogut deduir d’aquest fenomen és el motiu pel qual es va produir, els investigadors Benson i Shaw suggereixen que podrien concretar més les dades de la desgràcia, si es poguessin extraure mostres de sediments del pantà de manglars que s’estén per tota la costa de la península.

mapa de la zona afectada

Sobre l’article crec que la informació donada està ben explicada i molt ben redactada i això fa que la lectura de l’article es faci curta, ràpida i gens pesada.

Personalment, aquest article m’ha cridat molt l’atenció ja que em semblava impensable que es puguin arribar a conèixer amb tanta exactitud els detalls de fenòmens naturals ocorreguts molt segles abans.

                                             Lluís Duran Arranz

1r batx B nº9

L’UNIVERS: EL GRAN DESCONEGUT

L’article“Descubren la estrella más rápida de la galaxia” va ser publicat el dia 7 de març del 2015 al diari digital ABC.

El text parla sobre el descobriment d’una estrella híper-ràpida anomenada l’US 708 realitzat gràcies al telescopi de 10 metres situat a Hawai, Keck II.

Aquesta estrella, l’US 708, ha establert un nou rècord de velocitat galàctica, amb un registre d’uns 1200 km/s. És a dir, amb aquesta velocitat només es necessitarien uns cinc minuts (aprox.) per viatjar des de la Terra fins a la Lluna. Alhora, aquesta velocitat ha causat que l’estrella s’hagi escapat de la gravetat de la nostra galàxia. La majoria de les estrelles híper-ràpides són produïdes per interactuar amb el forat negre gegant situat al mig de la galàxia, però per aquesta elevada velocitat és impossible que el forat negre hagi provocat el moviment de l’estrella. Així doncs, després d’estudiar l’US 708 s’ha arribat a la conclusió que la gran velocitat de sortida d’aquesta estrella va ser produïda per una explosió termonuclear d’una supernova. Gràcies a aquests resultats, els científics fan un pas endavant cap a la comprensió dels sistemes on ocorren aquestes misterioses explosions.

imatge de l’estrella expulsada (situada a la esquerra) i la supernova (situada a baix al centre). Realment la supernova ja ha desaparegut, abans que l’estrella adquirís aquesta / la seva posició.

Sobre l’article, només dir que trobo que és bastant entenedor, tenint en compte el fenomen tractat no és gens fàcil. En tot moment és fàcil entendre els pocs tecnicismes del text, tot i que trobo que no estaria malament explicar alguns conceptes com "supernova Ia” (pot ser que molta gent no conegui els termes). Aquest article, juntament amb d’altres, demostra el gran avenç que hi ha actualment en l’estudi de l’Univers.

                                                                    

Lluís Duran Arranz

1r batx B nº9