Relació directa entre vacunació i xarampió

La revista Investigación y Ciencia va publicar el 20 de març de 2015 la notícia "El descenso de las vacunas y el brote de sarampión en Estados Unidos", que recollia l'estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics per un grup d'investigadors liderats per John Brownstein, de l'Escola de Medicina d'Harvard i de l'Hospital Infantil de Boston.

Font: comentarisvirulents.org

Els científics afirmen que el descens en la taxa de vacunacions ha estat un factor determinant en la propagació d'un brot de xarampió registrat el desembre de 2014 als estats de Califòrnia, Arizona i Illinois. Als Estats Units el xarampió va ser eradicat  l'any 2000, gràcies a l'ús de la vacuna triple vírica que va fer que en aquests anys es registressin només un centenar de contagis. L'any 2014, per contra, les autoritats sanitàries han detectat 644 casos. El brot al que fa referència l'article  va començar abans de Nadal al parc de Disneyland.

Alguns experts ja havien manifestat que la reaparició del xarampió es podia deure a la disminució de la taxa de vacunació de nens amb motiu de la desconfiança generada per alguns rumors infundats que afirmaven que podien provocar malalties greus com l'autisme. De fet, l'estudi va trobar que la taxa de vacunació actual en els estats esmentats, oscil·la entre el 50 i el 86%, quan per tal de protegir a tota la població hauria de ser entre el 96 i el 99%. Els investigadors han desenvolupat un model interactiu que mostra com les diferents taxes de vacunació tenen una relació directa amb la propagació de la malaltia.

Penso que un punt a destacar d'aquest article és precisament aquest model interactiu, ja que representa de forma molt gràfica la relació entre població vacunada i la propagació de la malaltia durant un període de 70 dies.

A més, em sembla molt oportú la realització d'aquest estudi, en un moment en que el nombre de pares que opten per no vacunar als seus fills va en augment, amb el perill que això suposa per a la salut del nen i de tota la població. Precisament, fa uns dies un nen de sis anys, veí d'Olot, ingressava molt greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron diagnosticat de diftèria. És el primer cas que es detecta a Espanya des del 1987 i tal com es produeix als Estats Units, no estava vacunat. Malgrat que els pares ho fan amb tota la bona intenció, cal millorar la informació sobre la vacunació i desmentir les falses teories que mantenen que els riscos són majors que els beneficis.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Els animals sismògrafs

"Changes in animal activity prior to a major (M=7) earthquake in the Peruvian Andes" és un estudi dirigit per investigadors de la Universitat Anglia Ruskin. La revista Investigación y Ciencia va publicar una notícia sobre aquesta investigació amb el títol "Los animales «predicen» los terremotos", el 16 d'abril de 2015.

El grup de científics descriuen alteracions en el comportament dels animals del Parque Nacional Yanachaga de Perú, abans que es produeixi un terratrèmol, un fet que pot ajudar a la predicció de sismes a curt termini. Mitjançant les dades de les càmeres instal·lades al parc que detectaven el moviment dels animals van comprovar que es captava un menor nombre d'animals a mida que s'aproximava el terratrèmol. Es va passar de captar entre 5 i 15 animals un dia normal, 5 o menys 23 dies abans, a cap la darrera setmana.

Font: diarioecologia.com

Segons l'estudi, aquesta conducta inusual dels animals s'associa a les pertorbacions en la ionosfera  que es produeixen per les ones de molt baixa freqüència a la zona de l'epicentre. Una altra causa provable són els ions amb càrrega positiva presents a l'aire, que es generen en grans quantitats per les tensions creixents sobre les roques de les capes profundes prèvies al terratrèmol. Aquests ions positius produeixen el síndrome de la serotonina que provoca inquietud, agitació, hiperactivitat i confusió tant en els animals com en els éssers humans.

L'article m'ha sembla molt interessant perquè si bé tothom ha sentit alguna vegada anècdotes relatives al comportament dels animals i la seva capacitat per predir fenòmens sísmics, aquest estudi ho justifica científicament: demostra el canvi de comportament dels animals del Parque Nacional Yanachaga les setmanes i els dies previs a un sisme i ho associa a una modificació de l'ambient produïda durant les fases que precedeixen al terratrèmol. Seria interessant poder comprovar aquesta teoria en altres zones on es produeixi un sisme i utilitzar aquestes alteracions en el comportament dels animals com a avís per als humans i evitar en el possible les seves conseqüències.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Això sí que és mirar de nou

En el següent article us parlaré sobre la conferència feta per Neil Harbisson a "TED Talks" el juny del 2012 que porta com a títol "I listen to color".

Segurament heu sentit a parlar d'aquest home ja que és considerat un cyborg gràcies a l'invent que porta incorporat. Neil Harbisson va néixer amb una condició visual estranya anomenada acromatòpsia, que anul·la el color, i com a conseqüència sempre ha vist en escala de grisos. A partir de l'any 2003 es va donar a conèixer quan va iniciar un projecte juntament amb un informàtic i dos enginyers per aconseguir crear aquest ull electrònic que duu incorporat. Es tracta d'un sensor que capta la freqüència del color que veu i emet la senyal al seu cervell transmetent-la per conducció òssia, així doncs,al veure cada color sent una determinada nota. Al cap de vuit anys amb aquest invent pot dir que el seu cervell s'ha unit amb el software i per tant s'ha convertit en cyborg. Un cop ja va diferenciar tots els colors que els humans diferenciem va voler anar més lluny i ser capaç de diferenciar colors que nosaltres no som capaços, per aquest afany d'ampliar els sentits ha creat la Cyborg Foundation per ajudar a la gent que comparteix aquest interés. Finalment ens llança la proposta de que el gran repte pel segle XXI és crear aplicacions pel nostre cos enlloc de crear-les pel mòbil.

El que fa aquesta xerrada interessant és que ens parla una persona completament diferent a nosaltres i ens explica el món a la seva manera, així aconsegueix obrir les nostres ments i plantejar-nos preguntes. A part de ser un exemple de superació perquè ha posat remei a la seva malaltia ens convida a ampliar les nostres pròpies barreres, ja que malgrat ens sembli tenir tots els sentits en veritat només aprofitem una petita part i utilitzar-los més ens faria molt més eficients. Els exemples que posa durant la seva confèrencia ens fan veure el món com ell, posar-nos a la seva pell i no només comprovar lo complicat i alhora divertit de la seva manera de viure sinò que també crea ponts entre els diferents sentits que tenim. Això és el que m'ha semblat més interessant ja que normalment tendim a separar les coses quan en realitat tot està molt més interrelacionat del que creiem. 

Júlia Galbas Martín 1r-Batx-B

Transformar el càncer des de dins

Fullejant la revista "Muy Interesante" vaig trobar aquest article del març del 2015 que porta per títol "Tranforman células del cáncer en glóbulos blancos".

 http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/transforman-celulas-del-cancer-en-globulos-blancos-361426593592

Investigadors de la universitat d'Stanford han trobat un sistema per convertir cèl·lules cancerígenes en leucòcits. Aquest avanç és una molt bona notícia per la recerca contínua del càncer especialment la leucèmia que es caracteritza per un dèficit d'aquestes cèl·lules. El mètode es tracta en fer madurar les cèl·lules leucèmiques perilloses per a convertir-les en entitats més positives com els glòbuls blancs. Els estudis fets comproven que s'ha dut a terme amb èxit en els teixits que han experimentat (de moment no s'ha provat amb persones). Aquest estudi s'ha publicat extensament a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. L'intenció d'aquest estudi és buscar la manera que les pròpies cèl·lules cancerígenes ajudin en el tractament de la malaltia.

Com indica el nom de la revista "Muy Interesante" aquesta et proveeix amb petits articles fàcils de llegir però amb una informació que és molt més complicada en veritat, aquest estudi està molt ben presentat i m'ha servit com una introducció per després fer-ne més recerca a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences". En l'article que he enllaçat trobo que la informació està una mica reiterada i que caldria explicar el significat d'alguns tecnicismes biològics com les cèl·lules linfoblàstiques o la diferència entre plaquetes i glòbuls blancs, tret d'això és un text molt amè i amb la informació justa.

Crec que cada dia surten nous avanços en l'àmbit de la cura del càncer però que després es troba que no són definitius, es fa molta publicitat d'aquest tema perquè interessa molt avui en dia i trobo que cal diferenciar entre els avanços reals i els que són simples textos especulatius. S'ha d'anar molt en compte sobre la informació que trobem en temes de salut com aquests i assegurar-nos si són fonts viables.

Júlia Galbas Martín 1rBatx B

Visió dèrmica

El 3 juny Carl Zimmer va publicar al país un article anomenat "El pulpo ve a través de la piel". En aquest article ens explica el descobriment realitzat gràcies a un conjunt d'investigacions realitzades inicialment la Universitat de Maryland i més endavant a la Universitat de Califòrnia en Santa Bárbara.

Els cefalòpodes, es caracteritzen per la seva capacitat per camuflar-se, ja sigui amb el terra del mar o amb un objecte que se li col·loqui a sota. Això va incitar la investigació de com ho feien. Resulta que també fabriquen unes molècules anomenades opsines per la pell, en concret en aquelles cèl·lules que contenen uns pigments que en expandir-se canvien de color. Les opsines són unes molècules que normalment es troben en la retina del cefalòpodes, i que en rebre llum envia un senyal elèctrica al cervell i a la vegada fan reaccionar aquests pigments, provocant el canvi de color. Per fer l'estudi, van fer servir unes cèl·lules de la pell del pop. Aquestes les van deixar a foques, i no va provocar cap canvi, però en rebre llum, automàticament enfosquien el color. El mateix estudi es va intentar fer amb sèpies i calamars, però no va tenir tant de èxit, ni tant ràpid.

He escollit aquest article perquè m'ha semblat curiós, tot i que trobo que utilitza algunes paraules massa concretes, i en alguns casos no les explica.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

Parabens a les joguines

Recentment s'ha publicat a la revista digital Investigación y ciencia una notícia que alertava sobre la presència de determinades substàncies que poden ser nocives per a la salut.

http://www.investigacionyciencia.es/noticias/detectan-parabenos-en-algunos-juguetes-para-bebs-13249

L'estudi, fet per un equip d'investigadors de la Universitat de Goethe, diu que s'han trobat algunes joguines per a nadons que contenien parabens. Els parabens són unes molècules amb una estructura semblant a la dels estrògens i per tant el cos hi reacciona d'una manera semblant. Els investigadors han volgut comprovar si realment les joguines contenen aquestes substàncies tòxiques mitjançant un estudi amb 10 joguines diferents, després d'investigar han arribat a la conclusió que la majoria de joguines destinades a anar a la boca no contenen aquestes substàncies encara que hi ha algunes joguines (no la majoria) que avui en dia ho contenen. És un problema que les joguines per a nadons ho continguin ja que fàcilment s'ho enduen a la boca. 

Com la majoria d'articles d'aquesta revista trobo que està ben explicat però al ser una revista científica m'esperava una profunditat major a l'hora d'explicar els conceptes químics dels que es parla. Com a cosa bona s'agraeix que pugui ser entesa per tots els públics. Avui en dia estem conscienciats de l'aparició de parabens als sabons i productes cosmètics però és important advertir que també es troben a llocs que a simple vista no teníem tant presents.

Júlia Galbas 1r-Batx-B 

Black Fish

El passat 26 de maig van emetre al programa Sense Ficció de TV3, un documental anomenat Black Fish.

Aquest documental ens explica la història de Tilikum, una orca que va ser capturada l'any 1983 a la costa d'Islàndia, d'una manera violenta on van haver cries i orques mortes com a conseqüència. El motiu de la seva captura va ser per dur-la a un parc temàtic i fer-ne d'ella un espectacle. Al cap de temps vivint en piscines i dormint en tancs foscos, passant els dies en condicions no naturals per ella, separada de la seva família d'orques comencen a notar conductes violentes que s'amaguen per l'afany de continuar guanyant els diners que proporcionen aquests animals. Però el fet que va fer reaccionar a la gent va ser quan aquesta orca mata a la seva entrenadora i es veu implicada en la mort de dues persones més. Aquest fet fa saltar les alarmes i sorgeix el debat, és bo captivar animals per veure'ls a un parc temàtic? Què passa amb els animals quan estan fora del seu hàbitat natural? Tenen sentiments? Esclavitzem als animals? Es podia esperar que passés quelcom així?

Però la intenció del documental no és només explicar aquest cas, "BlackFish" és una invitació a reflexionar sobre la relació que mantenim amb la naturalesa i ens mostra les poques coses que els humans hem après encara d'espècies summament intel·ligents i sensibles.

A tot això hi sumem una bona edició acompanyada de molts testimonis que apropen molt el cas a tothom i és això el que m'ha generat un impacte i em fa voler-ho recomanar.

Júlia Galbas 1r-Batx B